Comunicar per participar

Shakespeare i tarda de diumenge

2009-01-27T01:02:00.008+01:00

Diumenge tarda i altre cop assalten preguntes transcendentals. Que poc original, oi? Un ciutadà més al món amb preguntes sense resposta un diumenge a la tarda. Sort que no hi ha sessió parlamentària un diumenge a la tarda plujós, si no els polítics estarien atemorits de les preguntes hipodèrmiques que es llençarien. En vistes al primer i dur dia de la setmana, els diumenges a la tarda el món es converteix en un “Trivial” col·lectiu sense final… Preguntes i més preguntes creen una nuvolosa que es pot veure des de molt amunt. “To be, or not to be”. El més probable és que Shakespeare ho pensés una tarda de diumenge.

Emprenedoria i Dídac Lee

2009-01-24T21:24:00.001+01:00

Dimecres passat vaig assistir a la conferència de Dídac Lee a un acte organitzat per l’Associació d’Antincs Alumnes IDEC - Universitat Pompeu Fabra. En Dídac es defineix com a emprenedor, per vocació i professió. I ho aconsegueix transmetre i així ho avala la seva trajectòria amb la creació d’empreses de referència tecnològica com és Spamina, IntercomGi, Atraczion, Scubastore. El que més m’atrau de perfils com el seu, és la capacitat de sumar visió y conceptualització .Guy Kawasaki, expert amb emprenedoria, ho sintetitza de forma fantàstica amb la frase: “First make meaning, then make money”. Aquesta capacitat de generar coherència i projecció és el que dóna la força necessària a molts projectes que comencen.

Durant la conferència, en Dídac Lee va explicar-nos conceptes molt interessants, com és la diferenciació entre productes d’alt valor afegit i productes merament substitutius. ¿Aquest nou producte o servei que he elaborat és “vitamina o aspirina”? Un producte vitamina ens donarà un reforç, un impuls, però no solucionarà el problema. Un producte aspirina ens traurà el mal de cap. La capacitat de generar aquestes idees, d’estil molt anglosaxó, marquen estil, condensen coneixement i son de fàcil transferència.

Al escoltar persones com en Dídac, m’assalta la pregunta de si l’emprenedor “se hace o se nace”. Crec que tot i que l’experiència i la formació siguin molt importants, hi ha un gran component motivacional i de caràcter. La capacitat d’il·lusionar no la té tothom. La capacitat d’arrancar tampoc. Hi ha perfils gestors i d’altres emprenedors. Com et veus a tu?

Crisi: Púf, bahh, prrff!

2009-01-10T17:52:00.003+01:00

Las hormigas se comunican con feromonas

2009-01-04T23:34:00.003+01:00

La naturalesa no és perfecte. Viure és una lluita constant contra un mateix: contra les propies expectatives, contra el propi esdevenir, contra les propies contradiccions. Com canta Pau Donés, som uns complets incomplets. Amb la idea d'assumir la nostra pròpia imprefecció i de la naturalesa, Eduardo Punset en el seu llibre El alma está en el cerebro, ens parla de lluitar contra el que hem aprés i deslligar-nos de certes idees com a vía per arribar al coneixement. Un dels aspectes que planteja és el llenguatge. Una reflexió que he trobat interesant i vull compartir:

"Y finalmente, una de las mentiras más intrigantes es la que sugiere que el lenguaje está hecho para entendernos. Desde luego, cuesta admitir que el lenguaje no sirva para eso, pero si el lector mira a su alrededor, observará que el lenguaje también sirve para confundirnos. Al menos, se trata de una herramienta muy imperfecta. Nos cuesta definir con palabras nuestros pensamientos y emociones, y, por otro lado, nos cuesta adivinar qué quieren decir los otros cuando hablan. Por eso completamos nuestra comunicación oral con signos, con entonación, con gestos, con miradas, con sonrisas. Estos apoyos permiten mejorar las limitaciones del lenguaje. Las hormigas se comunican con feromonas, por ejemplo. Y nosotros, también, aunque no lo sepamos.

Nos comunicamos aunque sabemos que nuestra comunicación es imperfecta. Nos comunicamos a pesar de la confusión que generamos y a pesar de las limitaciones de nuestra comunicación. "A pesar de que el lenguaje no sirve para comunicarse, podríamos estar horas hablando", sentenció divertido Javier Sampedro en el plató de Redes."

El alma está en el cerebro. Radiografía de la máquina de pensar.
Eduardo Punset.

Socialitzar el lideratge

2008-12-30T00:59:00.002+01:00

Massa sovint el concepte lideratge queda ancat a una òptica paternalista - directiva. Considero que hem d’oblidar tots el “Manuals del bon líder” i de “lideratge efectiu” lliurant-nos així d’una clàssica visió desalentadora. Identificar i potenciar les habilitats del grup, desxifrant la diversitat de lideratges existents, ens ha de permetre una millor adequació i designació de les tasques. Socialitzar el lideratge, pot ajudar a les organitzacions a aprendre de si mateixes, a identificar la matèria gris que ha d’aportar valor. Socialitzar el lideratge, implica convertir-se en una “learning organization”, una aposta decisiva en entorns turbulents com l’actual. Quin és el teu lideratge?

“Inventing new knowledge is not a specialized activity… is a way of behaving, indeed, a way of being, in which everyone is a knowledge worker.” Ikujiro Nonaka

“Before people and companies can improve, they first must learn”. David A. Garvin

Bon Nadal i feliç 2009

2008-12-26T20:40:00.003+01:00

Toca fer balanç d'aquest any que abandonem i marcar el nous propòsits pel que s'acosta. Us desitjo bones festes, un any amb molta feina i felicitat.

Inboud Marketing

2008-12-08T17:36:00.003+01:00

S'ha acabat entrar allà on no ens volen. S'ha acabat la porta freda i l'época de marketing intrusiu. Les noves plataformes online ens remeten a un nou concepte d'impacte amb les nostres audiències, i aquest és el Permission Marketing. Aquests concepte l'ha liderat i l'explica molt bé Hubspot. Aquesta empresa especialitzada en consultoria de marketing online, son un referent en l'ús de les plataformes socials per arribar al desitjat target. Inboud marketing és participar com a marca en el debat que ofereix internet mitjaçant els blogs, el Search Engine Optimization (SEO) i els social media.

De totes maneres, en breu escriure un post sobre aquest tema. El que avui vull compartir amb vosaltres és aquest divertit i enginyós vídeo elaborat per Hubspot. Saben com és el dia a dia dels que ens dediquem a la comunicació, i ens enganxen amb clau d'humor. Jo ja sóc del grup que tenen al Facebook i que us animo a sumar-vos-hi, i també a visitar el seu més que interessant blog.

From zero to hero

2008-11-28T00:48:00.003+01:00

No recordo si ho deia Gruning, Wilcox o Miyagi. Primer dominar la tècnica, després l'estratègia. Pas a pas.

Pensar en gran

2008-11-28T00:18:00.007+01:00

Dins a casa ens sentim confortables, dominem les tasques, sabem a on i com estan ordenades les coses. Admirem la nostra decoració i ens felicitem pel sentit estètic. És el mateix fenomen gregari que es produeix que assisteixes a una Jornada especialitzada. Pot ser d’oncòlegs, tècnics electricistes, o consultors en comunicació. En el moment de les conclusions, sempre n’hi ha una comuna a totes les Jornades professionals: “som una professió poc dignificada, la gent no entén la nostra professió, estem mancats de l’implicació i comprensió de l’equip directiu”. I és ben cert. Pur instint gregari. Sento que els que trenquen aquests dinàmiques i no els fa por perdre la comoditat del niu, marquen la diferència. I marcar la diferència ho pot fer el pensar global. No val ser valent a casa i amagar el cap fora. Marca la diferència la capacitat de desenvolupar-se amb la mateixa seguretat en un terreny desconegut. “Pensant en gran”, com diria en Marcet.

Tren destino Creatividad

2008-11-08T21:59:00.003+01:00

El sábado por la mañana, cuando cojo el tren destinación Girona, disfruto de una hora y diez minutos tranquilos, de pura evasión. Es en ese momento cuando de la forma más natural me abordan ideas. Generalmente son inconexas y me despistan de lo que intento leer, pero disfruto con su aparición. Todos debemos crear nuestros propios espacios donde fluyan las ideas. Crear espacios donde inspirarnos, coger fuerzas u organizar nuestra mente. El día a día difícilmente nos permite analizar los temas con suficiente prisma, además de reducirnos la capacidad creativa. Estos espacios donde recoger entusiasmo y creatividad, nos pueden aportar soluciones a problemas o ser origen de nuevas ilusiones tanto en nuestra vida personal o profesional. De este último punto surge la importancia de que las organizaciones fomenten espacios libres donde evasión, creatividad y conocimiento acaben generando ideas de valor.

Vote For Hope

2008-11-03T00:44:00.001+01:00

Obama '08 - Vote For Hope from MC Yogi on Vimeo.

Camins del desig

2008-10-05T00:02:00.007+02:00

Els desire paths o camins del desig, son aquells camins creats per confluències de voluntats, tal i com ens explica el blog "Amb lletra de pal". Son camins socials, que cap arquitecte o urbanista ha dissenyat sinó que entre els caminants es van creant. Tots coneixem camins del desig i diàriament participem en crear-ne. Sortir de la ruta marcada per evitar obstacles, per perfilar dreceres o per gaudir de paratges forma part del nostre ADN. Els camins del desig acumulen il·lusió i impaciència, suggerent simbologia del nostre comportament.

La força d'una història

2008-09-11T20:12:00.001+02:00

Impermeables i acostumats a la cruesa de les notícies diàries, convertits en telespectadors de la realitat, estem construït cuirasses que ens fan immunes. Propostes com les que ens fan This I Believe o StoryCorps aconsegueixen humanitzar a través de històries amb força de ciutadans anònims. Més enllà de storytelling, aquestes històries transmeten força i empatia. Reafirmen la màxima de comunicar per participar en crear i compartir coneixement, recollir històries per fer futur.

Una proposta que segueix aquesta filosofia és El archivo de la experiència, a on es recullen les experiències d’una generació molt sovint oblidades. Projectes com aquest aconsegueixen construir ponts i utilitzar la freda xarxa com a lloc de trobada.

Decidir decidir

2008-08-26T00:14:00.004+02:00

Al llarg del temps és important sentir-se reconegut en el camí que un realitza i sentir que allà on es troba és gracies a les decisions que ha pres. Dins els marges de l'atzar, escollir ens farà més lliures. Decidir decidir és una de les idees enriquidores que nodrien les classes de Xavier Marcet.

enREDados

2008-08-23T23:08:00.013+02:00

Cada dia resulta més complicat visualitzar la direcció que pren Internet en general i la inherent filosofia 2.0 que l’ha acompanyat en el seu desenvolupament. La voràgine trepidant de canvis dificulta que s’assimili el funcionament d’un mitjà, que sense cap mena de dubte, tindrà cada cop més una major incidència en les nostres vides.

Els internautes estan abocats a un estrès de noves plataformes i solucions, que manquen d’un anàlisi i coneixement previ. Tal dinàmica provoca una inèrcia d’adheriment a totes les novetats de les quals es desconeix moltes vegades el verdader ús, així com les qüestions referents a la informació que l’usuari hi deixa circular. Dins aquest debat, hi trobem les anomenades plataformes o xarxes socials (hi5, MySpace, Facebook, Linkedin...).

I és que la informació que pot arribar a proporcionar un usuari d’una xarxa social és de gran valor estadístic i comercial. Aquesta informació divergeix des de la procedència de l’usuari, estat civil, tendència política i religiosa, música i series de televisió preferides, hobbies i fins a una infinitat de fotografies a on l’usuari destapa imatges d’oci i vida quotidiana. Seria doncs ingenu pensar que les plataformes socials no es convertirien en “mercenàries de la informació”. Actualment aquestes plataformes tenen un valor espectacular, ja que poseeixen milers de perfils d'usuaris i les preferencies de consum d'aquests, que resulten tentadores per anunciants. Resulta dificil pensar que tal dinàmica pugui frenar.

Una de les plataformes socials per excel·lència és Faceebok, creada per Mark Zuckerberg i finançat per dos empreses de captial risc de Silicon Valley encapçalades per Peter Thiel i Jim Breyer. A tall d’exemple de les controvèrsies que tals plataformes estan generant, el grup CIPPIC (Clínica de l’Interès Públic i la Política per Internet de Canadà”, va presentar un informe enumerant fins a 22 violacions diferents de les normes que protegeixen el dret de privacitat dels usuaris canadencs davant Facebook.

Dins d’aquest conjunt de denúncies, s’han trobat casos de que professionals de selecció de personal que revisen la informació proporcionada dins les xarxes socials per conèixer més a fons l’entrevistat. Un informe del diari britànci The Times senyalava que un de cada cinc entrevistadors ha utilitzat xarxes com Facebook per verificar els antecedents dels candidats a llocs de treball. El diari destacava que el 75% dels que van utilitzar tal font d’informació, veien la seva desició influïda per tal consulta. Amb paraules de John Carr (secretari de la Coalició sobre seguretat a internet), cita que “el personal d’admisió que cerca en aquests llocs estan s’entremeten de forma inapropiada. És com llegir el diari d’algú”. L’any passat, per exemple, la firma de seguretat Sophos va indicar que el 41% que els usuaris de Facebook revelaven informació personal que posteriorment tenia el potencial de ser utilitzada per cometre robatoris d’identitat.

En un debat tan convuls, la BBC va emetre un reportatge a on deixava al descobert un error de seguretat al seu espai, que permetia a tercer recopilar dades de l’usuari i dels seus amics. I és que, tal i com esmenta la pòlissa de privacitat de Facebook cita:

“Nosotros podemos usar información tuya que recopilamos de otras fuentes como periódicos y fuentes de Internet como blogs, servicios de mensajería instantánea, desarrolladores de la plataforma de Facebook y de otros usuarios de Facebook para complementar tu perfil... Al usar Facebook, das la autorización para que tus datos personales sean transferidos y procesados en Estados Unidos.”

D'aquesta manera, l'usuari deconeix quin ús específic es farà de la seva informació, així com a quin lloc quedarà concretament registrada.

Tot i els múltiples oportunitats que ofereix la filosofia 2.0: participació ciutadana, accés a crear opinió, capacitat d’influència dels usuaris, compartir coneixement, gaudir d’experiències transnacionals interactives i la diversió; davant de tal situació, és indispensable per una banda fer pedagogia de l’ús d’internet davant possibles amenaces d’intromissió a l’intimitat, sobretot dins les generacions més vulnerables, i alhora establir acords que aclareixin ambigüitats i buits legals, que en última instància i com sempre, puguin acabar perjudicant l’usuari o consumidor.

Yo fui creativo

2008-08-22T19:35:00.000+02:00

Muchachada nui destapa el món de les agències.

Comunicació i el primo de zumosol

2008-07-09T14:00:00.004+02:00

És ben cert que la comunicació no funciona sense el compromís de direcció, ja que actualment la comunicació és més la conseqüència d'una filosofia empresarial, d'un acte de voluntat de direcció, que no un departament institucionalitzat. I necessitem el suport de direcció perque juguem amb minoria. Necessitem el suport de direcció perque el primo de sumozol ens cobreixi les espatlles. Necessitem el suport i compromís de direcció perque les nostres accions tinguin validesa. "I que ho necessita això finances?" "Oi que no?!"... quan camí per recórrer...

Ahir, avui i demà

2008-07-06T20:45:00.008+02:00

Si a la dècada dels 80 es parlava de comunicació de marketing (a on la publicitat més comercial era la pedra angular), als 90 el concepte comunicació integrada o comunicació 360º era el preponderant. Ben entrats al nou segle, molts professionals de la comunicació parlen de la gestió d'intangibles, entenent que més enllà d'aconseguir aparicions en premsa, hem de parlar de reputació de marca, RSC, captació i retenció de talent, innovació, experiència. Posant la vista 20 anys enllà intento imaginar del què parlarem...O el que és el mateix, quines necessitats tindran les organitzacions. Sigui com sigui estic convençut que nosaltres hi tindrem molt a veure. Per tant comencem a construir avui el que volem per demà. És important que tots ens sentim una mica responsables.

Infoxicats

2008-06-26T01:07:00.004+02:00

Quan la informació ja no és poder, la força esta en com la convertim en coneixement i a més a més, el sabem utilitzar.

Make meaning, then make money

2008-06-25T16:42:00.005+02:00

Guy Kawasaki, especialista sobre emprenedoria i director general de Garage Technology Ventures, dóna des de la seva perspectiva les claus de l'inici. Primer cal donar sentit, després vindran els resultats. Podreu trobar més informació sobre Guy i de Art of the Start a http://www.guykawasaki.com/.

Stay hungry, stay fullish

2008-06-02T01:10:00.003+02:00

Steve Jobs, fundador de Appel i Pixar, l'any 2005 va realitzar una conferència pels graduats de la Universitat de Stanford. Es tracta d'una ponència que em van recomanar veure i que sense dubte val la pena veure aquests captivadors 15 minuts. Les dos idees clau que extreu del seu recorregut i els recomana son: "stay hungry, stay fullish" i "you're time is limitated, so don't waste it living someone elses live". Dos molt bons principis, aplicables tan a la nostra vida profesional com personal.

de camí al management

2008-05-16T01:43:00.006+02:00

Totes les vies porten a Roma: les finances, el marketing, els recursos humans, la producció... i la comunicació! De la comunicació al managament és un camí en el qual hem de creure. La comunicació és un element transversal en les organitzacions... i no en som especialistes nosaltres? Tots els camins poden portar al management. Només cal una mica més de dosi de confiança. Els arguments els tenim.

Miopia comunicativa

2008-05-16T01:19:00.003+02:00

La miopia comunicativa és pensar que el missatge és el nostre fi i no el nostre instrument. De forma complusiva posem l'esforç en el comunicar i no en el nostre objectiu: el canvi d'una percepció o actitud.

L'experiència de l'èxit

2008-05-04T17:36:00.003+02:00

Nike ens converteix amb el protagonista de la seva nova història.

Comunicació integrada de marketing

2008-04-28T01:17:00.001+02:00

Perquè ja no podem sotmetre la comunicació estratègica a la Publicitat i les Relacions Púbiques? Perquè resulta inconnex amb el món professional la llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques? Hem d’acabar amb totes aquelles aproximacions centrades en aquestes dos tècniques i concebre-les dins de la perspectiva del mix comunicatiu.

Els professionals de la comunicació i les organitzacions han de substituir aquelles accions dirigides a mitjans de comunicació de massa per resoldre els problemes comunicatius i per tant hauran de desenvolupar iniciatives que tinguin en comte els canvis estructurals en l’activitat. Els principals factors que han influenciat en aquest canvi de paradigma son:

A) Existència d’alta competència i baixa diferenciació de productes. Es crea la necessitat d’aconseguir una imatge de marca reputada o amb valor afegit.

B ) Adopció d’orientacions estratègiques centrades en el mercat i la necessitat d’establir relacions a llarg termini. És pe aquest motiu que s’haurà de treballar amb una comunicació més freqüent i fluida, motiu pel qual cal coordinar totes les iniciatives de comunicació.

C) Progressiva fragmentació de les audiències que ordena repartir inversions en comunicació i alhora intensificar els esforços per coordinar aquestes inversions.

D) Saturació publicitària. L’emergència d’utilitzar noves formules de comunicació aprofitant el gran desenvolupament i versatilitat de les TIC.

E) Orientació al consumidor. La importància del client reclama informació precisa sobre aquest per tal d’emetre missatges encertats. Aquest últim punt ens parla del propi marketing directe que ens permetrà un major control del retorn de la inversió en comunicació, indispensable actualment.

Per aquests motius ja no valen velles fórmules ni teories obsoletes de la supremacia de les Relacions Públiques. La Publicitat i les Relacions Públiques son eines del mix comunicatiu, com ho son: la venda personal, la promoció de vendes i el marketing directe. L’error de l’enfocament clàssic (amb l’argot del sector) és que l’arbre no ens deixa veure el bosc. Ni publicitat ni relacions públiques. Per una comunicació amb visió integral, que avaluï l’impacte i el retorn real. Per una comunicació que abandoni els GRP’s i els clippings. Ni publicitat ni relacions públiques; avui tenim comunicació de marketing integrada.

Information-based organizations

2008-04-08T01:53:00.003+02:00

En un article publicat l’any 1988, Peter Drucker ja plantejava el repte de les futures organitzacions en clau de la gestió del coneixement. L’article titulat "The coming of the new organization" exposa que les organitzacions del futur son aquelles basades en la informació. I resulta que les organitzacions de les quals parlava fa uns 20 anys son les d’avui; un anàlisi que s’aproxima a la realitat.

Drucker pronosticava que aquestes organitzacions estarien formades per especialistes i que desapareixerien els càrrecs mitjans, és a dir, els intermediaris (tret del que ell anomena "central operation work" com la consultora legal, les relacions públiques i recursos humans). La forma de treball d’aquestes organitzacions serà establerta per projectes i en equip, a on serà indispensable que l’especialista conegui: de qui depèn ell i de qui és dependent. Una organització a on els objectius estaran molt ben definits perquè tots els especialistes s’hi comprometin. Uns especialistes que hauran de poder avaluar de forma autònoma els seus resultats gracies a l’accessibilitat a la informació.

Si estem d’acord amb Drucker, les organitzacions es trobaran davant un nou repte que trenca esquemes, ja que d’aquesta manera el poder recaurà davant l’especialista i el intermediaris (top managers) veuran truncat el seu valor que era el de la informació. Son un conjunt de canvis que comencen a desenvolupar-se i que creen nous paradigmes que podran aportar més democràcia estructural i eficiència en els processos.

Mush up

2008-03-31T19:15:00.002+02:00

Sistema d'hibridació a internet. Fusió de continguts amb informació diferent dins d'un mateix espai web, per tal d'oferir més valor.

i la pregunta és...

2008-03-31T19:05:00.002+02:00

L'altre dia el professor Cornella especialista en innovació deia: "La pregunta no és que fas bé sinó el que saps fer". Tan en la vida personal i professional com en la vida de les organitzacions, aquestes dues idees no sempre van de la mà. D'aquí la importància de saber identificar-ho.

ABC

2008-03-01T00:43:00.004+01:00

ABC o Always Be Closing és una premissa que pretén donar una idea del que ha de ser una reunió o negociació. Es tracta de prèviament plantejar un objectiu i encaminar la reunió de forma en que finalment s’adoptin compromisos conjunts que ens permetin arribar fermament a una segona fase. Es tracta d'un concepte a considerar per evitar que les reunions es realitzin sense un propòsit concret o que acabin de la mateixa manera en que han començat.

Viure

2008-02-05T01:01:00.000+01:00

Fa temps vaig sentir a dir que "s'ha d'estar a l'altura de l'atzar". Avui ho he trobat molt cert.

Aliances

2008-02-04T21:04:00.000+01:00

Les estratègies de marketing actuals creuen en les cooperacions a llarg termini com a mètode d'enfortiment de les organitzacions i dels llaços amb els respectius públics. La comunicació integrada de marketing te a davant una gran oportunitat i aquesta és potenciar l'eina de relació com a element creador de valor. Identificar i teixir aliances estratègiques és un dels pilars, a vegades oblidat, de l'activitat comunicativa.

AIDA

2008-01-20T15:17:00.000+01:00

Amb l'objectiu d'entendre la necessitat d'utilitzar diferents tècniques per aconseguir diferents objectius de comunicació es va crear la teoria de la jerarquització dels efectes AIDA. Tot hi que es critica per la seva senzillesa, tenint en compte que la realitat del procés comunicatiu és més complex, és un bon referent per poder identificar la situació dels públics en determinats moments i transmetre el missatge adequat. El model AIDA descriu el procès comunicatiu de la seguent forma:

Awareness --> Interest --> Desire --> Action (trial or purchase)

La consciència o coneixement (awareness) es crea quan al potencial consumidor se li presenta la empresa o els productes. L’interès (interest) es genera quan el comprador identifica el benefici i te la necessitat de recollir més informació. El desig (desire) apareix quan aquest identifica i reconeix l’empresa de la qual vol els serveis o el producte a comprar si sorgeix la necessitat. Quan s'arriba a l’acció (action) el consumidor obté un acord per comprar o provar el producte o l’organització.

Les teories més complexes entenen la comunicació com un procés amb constant moviment sobre l'escala de jerarquització dels efectes, és a dir, no es tracta d'un recorregut unidireccional sino que el públic objectiu fluctua entre el coneixement de l'organització i l'oblit, l'interès o la incertesa, el desig o la desatenció.

Don't work hard, work smart

2008-01-18T01:10:00.000+01:00

La comunicació estratègica no pot viure exempta de perfilar uns objectius clars i mesurables. Tan sols d’aquesta forma aconseguirem l’èxit esperat amb value for money. El fet de no treballar així fomenta la percepció de la comunicació com a despesa i no com a inversió. Un primer pas per treballar amb comunicació real és treballant amb objectius SMART. Aquests assenyalen que un objectiu ha de complir els següents requisits:

- Specific
- Measurable
- Achivable
- Realisitc
- Time based

Conceptes que ens poden ser d’utilitat quan divaguem pel que no hauría de ser un univers abstracte d’objectius comunicatius.

Elogi a la senzillesa

2008-01-08T00:50:00.000+01:00

Tendim a percebre la complexitat com quelcom profund i elaborat, perquè tendim a pensar que la senzillesa és vulnerabilitat. La ostentació viu de la inseguretat. La senzillesa és la victòria de la confiança. La senzillesa és serenitat, fondre’s amb el paisatge i formar part del tot. La complexitat és el nom a la falta d’arguments, és la nostra incapacitat d’entendre.

Aprenent

2007-12-28T02:52:00.000+01:00

La millor forma d’aprendre al llarg dels anys és moltes vegades desaprenent el que hem assumit, encara que a vegades sigui doloròs o de forma prematura.

Universitat, empresa i joves professionals

2007-12-28T02:27:00.000+01:00

Un fenomen extrapolable a un ampli ventall de carreres universitaries és la desconnexió d’aquestes amb el món laboral. Com a recent llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques i jove professional cito un conjunt de mencances que podem identificar en el sector de la comunicació empresarial:

- Hem rebut una formació des d’un prisma excessivament tècnic. Ens falta molt visió estratègica. No sabem distingir entre accions i objectius.
- La voluntat d’elevar una tècnica a ciència com és el cas de les Relacions Públiques ens ha perjudicat de forma greu. No ens ha ajudat a distingir entre mitjà i objectiu. "L’arbre no ens deixa veure el bosc”.

- La formació en comunicació s'aïla d'objectius empresarials i viu de resultats i conceptes excessivament eteris.

- S'han de crear mecanismes que evaluin i controlin els resultats reals de la comunicació. De de les universitats s'ha de superar el concepte clipping i GRP alhora que en el món professional.
- Com a mal crònic en la formació universitària ens trobem que aquesta ha estat encarada per l’aplicació en multinacionals o grans empreses. S’obvia que un elevat tan per cent d’estudiants acabarà treballant amb mitjana i petita empresa.

Per aquests i altres motius és oportú que s’obri un debat sobre el paper de la universitat i l’empresa en la formació de futurs professionals. I ara és el moment, quan l’espai europeu de formació superior s’està implantant.

Voldria de totes maneres convidar al debat entre professors i joves professionals, a petita escala per sumar punts de vista i realitats. Per buscar una direcció conjunta a on es creïn bons professionals i s’adeqüin continguts.

Realitats vs percepcions

2007-12-23T00:59:00.000+01:00

La comunicació gestiona percepcions. Els mitjans dicten sentències que transcendeixen socialment. El gran poder d’estigmatització els permet col·locar etiquetes difícils d’abandonar. En comunicació estratègica i de crisi l’objectiu recaurà en trobar l’espai adequat per l’organització en aquest panorama maniqueista. Sabem que la víctima acostuma a ser el bo... ja tenim una pista.

Vida i Groucho Marx

2007-12-03T00:26:00.000+01:00

Fa uns dies vaig sentir que la cultura corporativa consisteix en com les organitzacions gestionen les seves pròpies contradiccions. Inevitablement extrapolo l’idea a la meva vida. “I és que viure no consisteix en gestionar constantment les contradiccions d’un mateix?”, em pregunto. Tanco el pensament creient que la contradicció és inherent a l’acció. Que vida implica contradicció. Entenc que si no fos per ella no coneixeríem l’espontaneïtat. Ni a Groucho Marx.

Picaresca televisiva

2007-10-23T14:19:00.000+02:00

El passat juliol, la Comissió Europea remetia un escrit al govern espanyol fent referència a l’incumpliment de certs aspectes de la norma directiva dels mitjans audiovisuals d’Europa. La Comissió Europea tocava la cresta al govern espanyol. I es que Espanya en sap molt d’amagar el formatge. Tot hi que desconeixem l’autor de Lazarillo de Tormes, el que és irrefutable, es que l’anònim coneixia bé els atributs llatins. I aquests prenen vida en un episodi com el que denunciem des de l’Ateneu. L’error de la picaresca és creure que els altres són cecs.

L’informe elaborat per un assessor extern de la Comissió, assenyala diverses vulneracions de la directiva europea “Televisió sense fronteres” iniciada l’any 1989 i actualitzada els anys 1997 i 2005. Les periòdiques revisions són degudes als estrepitosos canvis de les tecnologies de la informació i comunicació, així com els canvis de la situació del mercat de serveis audiovisuals - irrupció de la TV a la carta, aparició de la TV mòbil, TDT -.

La directiva “Televisió sense fronteres” l’any 2005 va començar un procés de revisió que va acabar el 9 de març del 2007, amb un pacte de la Comissió per adoptar les propostes de canvi. D’aquesta manera, mentre Europa s’actualitza en àmbits tan transcendentals com aquest, la major part de les cadenes de televisió espanyoles jugaven a fer semàntica amb el terme “anunci”. Entre les infraccions comeses, l’informa denuncia l’incumpliment de l’article 18, apartat 2, en que “Espanya interpreta el concepte anunci de forma molt restrictiva, de manera que diverses formes de publicitat escapen avui al límit de 12 minuts per hora de rellotge fixat per la directiva”. A més a més, les principals cadenes de l’estat espanyol, vulneren l’article 11, apartat 4, en que es limiten a 20 minuts les pauses publicitàries.

Sobre la renovada directiva, els productors audiovisuals estaran satisfets degut a una normativa menys estricte en termes de definició de publicitat, pel que tindran noves vies de finançament – fet que es tradueix en altres formes de publicitat -. D’altra banda, els ciutadans podran apreciar una regulació més exhaustiva del anomenat product placement – inserció de productes ja sigui en sèries o programes -, ja que la pràctica deurà estar degudament senyalitzada, així com l’obligació a que el productor s’identifiqui amb claredat i el dret a les persones amb discapacitats visuals o auditives a tenir un accés digne als serveis audiovisuals.

L’avís al govern espanyol, doncs, es produeix en un moment important, ja que per una banda s’espera que a finals del 2007 entri en vigor la normativa i alhora que el consistori espanyol doni en 2 mesos resposta a l’avís i actuï en conseqüència.

Esperem que el formatge no els ennuegui.

Efecte Nespresso

2007-08-25T20:08:00.000+02:00

Identifica y vencerás
Aquesta màxima podria ser el subtítol d’un apartat de Direcció de Marketing de Kotler. Identificar la necessitat és l’essència del màrketing i Nestlé ha demostrat que el màrketing clàssic encara és viu. Nespresso – divisió de Nestlé – concentra la seva activitat en la producció, distribució i venda d’una nova tecnologia aplicada al consum i a la maquinària del cafè. Nespresso ha desenvolupat un sistema patentat de càpsules de cafè i la corresponent màquina. Es tracta d’un sistema innovador, senzill i atractiu. L’èxit del producte recau en el sistema de venda i el disseny del producte.

Sobre el sistema de venda
Nespresso ha ideat un sistema en que un bon cafè es pot prendre a casa. A la suma del costos d’un cafè Nespresso – cost d’adquisició de la màquina, compra de càpsules, costos del desplaçament o enviament, costos d’electricitat i aigua corresponents... – cal tenir en compte el disseny del producte, la comoditat i el component d’adquirir un producte amb alta càrrega d’exclusivitat.

Aquest nou sistema de venda fins ara inèdit, obre preguntes sobre el nou model de bar que es pot imposar d’ara en endavant. El bar del futur és en el que George Clooney flirteja a l’espot? El bar del futur és a l’estil self-service? Pels nostàlgics, desapareixerà el bar Manolo? I pels que creuen en les profecies de Jeremy Rifkin, el gremi dels cambrers es quedarà sense ofici ni benefici?

D’altra banda, és oportú observar els grans marges de beneficis que Nespresso aconsegueix amb un sistema de venda que redueix costos els distribució, es veuen materialitzats amb l’adquisició a Barcelona del local comercial més car de Passeig de Gràcia.

Sobre el disseny del producte
Des de l’esglaó més alt de l’escala de necessitats de Maslow, Nespresso ha creat un producte que juga amb la necessitat d’autorealització i de reconeixement social. Amb aquesta segona necessitat ha torbat el seu màxim aliat, ja que una experiència Nespresso comporta entre 5 i 10 minuts de comentari sobre les cafeteres a casa dels amics o familiars, alhora que els que posseeixen una màquina treballen fidelment el boca-orella. Què millor que t’ho recomani la tieta? O l’amic, que cansat de prendre cafè aigualit de 0’95c al bar de la feina, ha recuperat l’hàbit i el ritual místic de fer un cafè. Nespresso ha recuperat el clima cerimoniós del fumar haixix en companyia, ara perfumat amb aires d’exclusivitat. La cafetera com element socialitzador. Un bé per Nespresso!

L’elaboració del producte es fantàstica. Les cafeteres s’adapten de forma perfecte a les cuines, ocupant poc espai i lluint un disseny funcional i atractiu. Tanmateix, Nespresso ha anat més enllà i ha aconseguit que la cafetera es converteixi en element més del menjador. Com una fotografia de les passades vacances, la cafetera suscita envers els nouvinguts tota mena de comentaris. El consumidor és converteix en la millor publicitat.

El món Nespresso va més enllà d’un centre d’atenció al client. La gent Nespresso gaudeix d’entrar en un club exclusiu. Aquest distribueix una neswletter anunciant nous productes o noves promocions, fidelitzant de forma fidel al client. I cal veure els acabats! El desenvolupament de l’identitat corporativa és magnífic. És com formar part d’un grup de gent amb gust. Una espècie de club selecte de catadors de cafès.

Balanç
Tot hi els comentaris detractors i suporters d’aquest nou fenomen, sens dubte de dimensions socials importants, val la pena analitzar el que aparentment pot ser un bon producte. És positiu que el consumidor es faci preguntes i sigui exigent amb el que el mercat ens tempta.

Els consumidors es pregunten: Què passa amb els envasos d’alumini? On està la responsabilitat social de l’empresa moderna? Quina llibertat se li ofereix al consumidor alhora d’escollir el cafè que vol? Sempre ha de ser marca Nespresso. Una bona emboscada, sens dubte! Quina eficàcia m’ofereix el servei d’atenció al client?

No es necessari caure en la crítica sistemàtica a tota aquella sèrie de necessitats i productes superflus que el sistema generosament ens brinda. Però a vegades pot ser una activitat distreta gaudir d’un producte. Pels que no els convenci aquest exercici, poden gaudir doncs, d’un gran troballa de màrqueting de Nestlé amb un desenvolupament de producte digne del consumidor del s.XXI.

Comunicar per participar

2007-08-06T14:12:00.000+02:00

En la societat de la informació, l’opulència informativa crea un estat antagònic a la seva essència. Els mitjans de comunicació absorbits per la indústria de la informació, s’han establert al marge de la participació popular, des de un règim d’empresa privada o des de un règim d’empresa estatal. El panorama que es configura, doncs, s’allunya de la reivindicació teòrica de la identitat comunicar-participar que fou vital per la conformació de la consciència liberal burgesa i alhora determinant en la conversió de les idees en energia que posà en moviment l’acció revolucionària dels segles XVII, XVIII, XIX.

Actualment, els ciutadans ens configurem com a espectadors de la realitat, com a éssers passius davant l’era de la informació a on tan sols actuem com a filtre informatiu, sense capacitat de resposta a falta d’elements i suports reals que assegurin un verdader feedback, el qual permeti transportar les demandes, necessitats, idees als òrgans administratius o empresarials. A l’antiga Grècia, les assemblees populars a l’Ateneu i a les places del mercat permetien una major aproximació de la població a la gestió i administració de les respectives ciutats; convivien en un sistema de democràcia directa. Al segle XXI, tot hi la complexitat de la nostra societat, manquem d’òrgans els quals ajudin a promoure com a l’antiga Grècia sistemes més justos i democràtics alhora de governar-nos.

Habermas, en el seu “principi crític de la publicitat” extreu dels escrits de Kant sobre la Il·lustració, la idea de que les opinions personals dels individus privats podrien desenvolupar-se en el mig d’una Opinió Pública a través d’un procés de debat racional-crític obert a tots i de lliure dominació. Tal principi és el concepte nuclear d’una teoria de la democràcia. Tanmateix, s’ha d’afegir un lloc físic a on es consumi i desenvolupi l’esmentada Opinió Pública, a on es reculli la veu de la ciutadania i es transmeti de forma efectiva amb l’objectiu de produir un efecte. Aquest espai és: els mitjans de comunicació.

D’altra banda, les entitats administratives i de govern de la societat, han d’utilitzar tècniques comunicatives per fomentar la participació, i a part d’observar la idíl·lica opinió pública en els mitjans, crear eines d’interacció social que apropin la política a la gent. Aplicar les Relacions Públiques; desvinculades absolutament del denominat “segon model” propugnat per Ivy L. Lee, el qual la naturalesa de la comunicació és entesa com a unidireccional; per crear una societat més justa i equilibrada.

Manuel Vázquez Montalbàn, exposa en “La paraula lliure a la ciutat lliure” : “Un canvi real en la consciència del ciutadà sotmès al socialisme tan sols podrà arribar per la via de la participació en la realització del socialisme i la relativització dels processos i resultats. Aquesta participació necessària per identificar les masses amb el canvi no ha existit en la major part en el món socialista, perquè no han existit verdaders mecanismes de comunicació. És a dir, ha funcionat un mecanisme de manipulació comunicativa juxtaposat al del sistema capitalista”.

Revista L'Ateneu, Abril 2005

Benvinguda

2007-08-06T01:12:00.000+02:00

Amb l'objectiu de formular pensaments, idees i articles sobre el paradigma comunicatiu actual obro aquest espai. La màxima "Comunicar per participar" recau en la idea de la necessitat de crear eines que afavoreixin la participació i en el convenciment que la comunicació és l'instrument.

Donada la benvinguda us animo a participar obertament.

A continuació adjunto l'article "Comunicar per participar", editat l'abril del 2005 per la revista cultural contrainformativa: L'Ateneu.